Un auriga era un esclau que conduïa un vehicle tirat per dos cavalls, que era el mitjà de transport d´alguns romans, principalment dels comandants militars. Com que d’ells depenia la seguretat dels seus amos, eren seleccionats acuradament entre els esclaus dignes de confiança.

Qui havia de dir als aurigues que a l’època imperial esdevindrien ídols de la societat! Tot i que eren esclaus, l’afició de la multitud per les carreres feia que competissin en diferents categories: biga de dos cavalls, triga de tres, quadriga de quatre i carros amb tirs de sis, vuit i fins a deu cavalls. Cada auriga sortia a la pista amb una túnica del color del seu equip: vermell, blanc, blau o verd. Hi havia aurigues que van obtenir fins a mil victòries, acumulant grans riqueses i gaudint del respecte i la fama.

M’agrada imaginar l’auriga passant per aquest carrer, de tornada cap a casa després d´una dura jornada damunt de la seva quadriga... potser l’auriga del Girona ja duia el vermell i el blanc a la túnica, vaja, com els nostres ídols gironins de primera!