Els urbanites necessitem viure la ciutat, però sobretot veure-la: volem sortir al balcó i quedar-nos observant la gent que passeja, els nens que juguen al parc sota la mirada de les mares que fan el cafè a la terrassa, aquells que entren i surten de les botigues, els que esperen a la parada del bus, els qui xerren asseguts al banc, els cotxes, els busos... és el batec de la ciutat.

Però no la disfrutaríem tant si, per contraposició, no tinguéssim el nostre espai de relax, personal, tranquil. Una gran terrassa a la part del darrera ofereix moltes opcions: pot ser la nostra zona verda o bé un gran solàrium, un esbargiment per als petits de la casa, el lloc ideal per a les festes d’estiu a la fresca… de fet és prou gran per fer-hi diferents racons.

I, per acabar d’arrodonir-ho, un “refugi” encara més privat, allà baix, al final. És el lloc ideal per al despatx, amb molta llum, poc soroll i la inspiració de la gran terrassa al meu davant.

Només cal embolicar tot això dins un edifici amb encant i ja ho tenim: aquesta és la fórmula de l’urbanita. T’hi apuntes?