Aquest és un d’aquells pisos que fan il·lusió:

Il·lusió de comprar, perquè ara serà el nostre niuet. Però quan en lloc de dos siguem quatre potser ens haurem de traslladar… però sé que el llogaré molt fàcilment, perquè està molt ben situat i és un pis buscat.

Il·lusió de moblar: serà l’ocasió d’anar a l´IKEA i aplicar tots els principis del disseny escandinau que tant m´agraden… De fet sempre he volgut un pis com aquells... per sort, aquest és una mica més gran!

Il·lusió d’estrenar: ja m’imagino un sopar amb la colla, amb les safates del pica-pica sobre el passaplats entre la cuina i la sala, la tauleta amb les begudes en un racó de la terrassa i amb les garlandes de llumetes que hi hauré penjat per a l’ocasió...

Il·lusió de disfrutar: pels matins em despertarà el sol que entrarà per l’habitació i a les tardes m’asseuré a la terrassa i contemplaré com canvia el cel amb la posta del sol.

Il·lusió de contemplar: quina bona combinació, la del parquet de cirerer amb les portes blanques, la cuina petita però oberta al menjador, la llum que m’entra sempre per les dues façanes oposades i pel pati de llums del mig...

També em farà il·lusió quan el nostre petit pugui anar sol a l’escola, perquè la tenim just travessar el carrer... I poques vegades tens un CAP tan a prop: fins i tot em farà il·lusió anar al metge!

Només hi ha una cosa que no em fa il·lusió: tenir la muntanya tan a prop ja no em deixa excusa per no posar-me en forma amb el maleït running… i, és clar, anar-hi amb un gos!