Entrar en una casa i tenir una sensació de benestar i –m’atreviria a dir– de felicitat no passa sempre. Què ho fa?

Tenir sempre present l’exterior és important: tu pots entrar al rebedor i ja, des d´allà, veure el jardí al fons de la sala; pots estar esmorzant a la cuina i alhora controlar qui es banya a la piscina... comences a pujar per l’escala sense deixar de veure el jardí a través de la sala i, mentre la vas pujant, continues veient el cel damunt teu a través del lluernari, el sol entra per tot arreu... i un cop arribes al distribuïdor de dalt, la vista travessa l’estudi i arriba al cel del jardí.

Per molt que la vista hi té molt a dir, no es tracta només d’aquest sentit. Hi ha alguna cosa que va més enllà. Qui capta l’espai que flueix és un sisè sentit: la percepció espacial.

És aquell que et fa sentir bé sense saber per què; és el que et fa apreciar el lloc sense ser-ne conscient; el que estableix un vincle indissoluble entre l’interior i l’exterior, provoca una sensació de llibertat tot i ser «a dins», d’harmonia, de tranquil·litat… Aquí rau la diferència entre aquesta i altres cases. Aquí neix part de la felicitat que, si vols, pots viure en el futur.