Aquest poblet de l’Alt Empordà té l’encant d’aquells indrets on les seves pedres et revelen una llarga història. Les muralles, com a recinte fortificat des de l’època medieval, amb el temps van ser aprofitades integrant-les a les cases del poble; els carrerons estrets i costeruts desemboquen a la plaça Major, on hi ha l’església de Sant Esteve, al voltant de la qual es va construir el nucli en aquells temps... No és casual que aquest centre històric formi part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Doncs integrada a la plaça hi ha aquesta casa, veïna a tocar de l’església de Sant Esteve, que –sense voler competir amb l´Ajuntament situat a l’altre costat de la plaça– m’atreviria a dir que té uns quants privilegis: està situada en el seu punt més alt, hi entra el sol tot el dia, té la gran plaça per gaudir i les vistes al paisatge del voltant... no m’estranyaria que qui hi va viure antigament fos qui realment va dominar Vilaür, des qui entrava al poble, qui sortia de l’església, fins a les tafaneries que s’escoltaven per la plaça. Qui sap si fora el germànic «Ür»?