Si no fos perquè la meva casa materna és a l’altre extrem de la Costa Brava –enlloc millor per passar-hi les vacances estivals– escolliria aquesta casa per gaudir d’aquesta època de l’any. D’entrada necessito estar connectada a la ciutat, no sóc dels que els agrada perdre’s per la muntanya… però també vull tenir el mar a tocar i un passeig per recórrer amunt i avall.

L’estiu és època de trastos –imagina sinó l’espectacle d’un dia qualsevol a la platja–, a més de bicicletes, planxes de surf, barbacoes… i el magatzem de la planta baixa aniria de fàbula! D’altra banda, com que fem vida a l’exterior, no necessitem una gran casa, però sí una gran terrassa… millor encara, un porxo per poder allargar les bones hores. Ja m’imagino l’hamaca penjada a la cantonada i les meves plantes resseguint tota la barana…I el terrat? És fantàstic! Em porta records de la meva casa natal, era quasi una habitació més, hi passàvem més temps que a dins! I al terrat hi ha, jo crec, la peça estrella de la casa: un estudi independent. En el meu cas seria l’oasi dels adolescents, allà, ben aïllats –pel seu bé i pel nostre– fins i tot podrien entrar des del carrer, anar escales amunt i directes a dins sense passar per casa! Una altra opció més “tranquil·la” seria fer-hi l’estudi. No et passa, a l’estiu, que arriba un moment o altre d’inspiració i necessites posar-te a escriure, dibuixar, planificar…? Quantes vegades han sortit bones idees d’aquests moments?  T’aïlles per un instant del món i trobes aquell