Un dels millors records de la meva infantesa és de quan em manaven a comprar el pa, perquè tenia un gran avantatge: poder menjar l'extrem de la barra de camí a casa (el currusco, dèiem a la meva terra). Era una cosa així com la versió infantil de sortir a fer el vermut abans de dinar. El desavantatge era que, entre baixar i pujar, et perdies com a mínim 10 minuts dels Simpsons.

En aquest pis, el temps de baixar i pujar a la fleca és d'uns quants segons: escales avall en sabatilles d'estar per casa i ja estàs al Forn Mistral. L'únic desavantatge és que, probablement, els nutricionistes no estaran a favor d'esmorzar ensaïmada acabada de fer cada dia. Encara que tenint en compte la procedència de les ensaïmades, podríem estar parlant de dieta mediterrània?