Coneixes aquesta sensació que comences a formar un assentament iber, se te’n va de les mans, i acabes amb una ciutat d’un milió i mig d'habitants? Doncs així comencen les coses bones, sense pensar-s’ho massa.

Un dia busques casa sense tenir molt clar on, aterres al Gòtic, i acabes descobrint un barri molt més proper i manejable del que imaginaves, amb la botiga a la cantonada i la teva terrassa de confiança just a sota de casa. I allà mateix, la muralla romana et recorda l'època en què Barcino era un poble de tot just dos mil habitants.

Dos mil anys no són res.