Recordo aterrar a la plaça del Raspall durant les festes de Gràcia en el meu primer any a Barcelona. Vaig venir a parar aquí fugint de la marabunta que transcorria pels carrers del voltant i, tot i que també tenien muntat aquí el seu escenari i les seves decoracions festives, em va semblar que es respirava un ambient més tranquil, més castís (si és que es pot aplicar el terme "castís" a una plaça a Barcelona).

Recordo menjar un entrepà amb moltes coses dins al Resolís, un bar-ateneu indepe d'esquerres que fa cent anys va ser un local de la Falange (la vida et dóna sorpreses).

Aquella plaça em va semblar un oasi on seure a xerrar amb els veïns enmig d'un barri conquerit per forasters. Potser tu també ho siguis, però no et preocupis, després d'un parell de mesos vivint aquí se't deixarà de notar.