“En la seva faldilla esglaonada com un amfiteatre creix l'herba d'un verd amarg, esquitxada aquí i allà per les alegres taques grogues de la ginesta. Una serp asfaltada, lívida a la crua llum de l'alba, negra i calenta i olorosa al vespre, frega l'entrada lateral del Parc Güell venint des de la plaça Sanllehy i puja pel vessant oriental sobre una fondalada plena de vells garrofers i miserables horts amb barraques fins arribar a les primeres cases del barri: allí el seu ample cap sufocat xiula i rebenta i sorgeixen carrers sense asfaltar, torts, plens de pols, alguns encara pretenen pujar més en tant que altres baixen, es disparen en totes direccions, es precipiten cap a la plana per la faldilla Nord, en direcció a Horta i a Montbau. A més dels vells xalets i d'algun altre més recent, construït en els anys quaranta, quan els terrenys eren barats, es veuen casetes de maó vermell aixecades per emigrants, balcons de ferro despintat, rovellades i minúscules galeries interiors presidides per un fictici ambient floral, on hi ha dones regant plantes que creixen dins calaixos de fusta desfondats i noies que tendeixen la bugada amb una pinça i una cançó entre les dents."

Últimas tardes con Teresa, Juan Marsé (1966)