El bonic de les preposicions és que una mínima variació en el llenguatge pot alterar per complet el sentit de l'oració. O almenys, matisar-ho. És el que passa amb el verb viure. “Viure en” significa habitar, residir, independentment de la qualitat de l'habitatge. Però si li lleves la preposició, “viure” té a veure amb l'experiència. Per exemple, a aquest pis no li falta res, però li sobra la preposició “en”. És un pis per a viure'l, per a gaudir-lo. I es fa extensible al barri i a la ciutat: si fins ara vivies a Barcelona, prepara't per a viure Barcelona.