Surts de la feina amb algun maldecap que no t’hauria de tocar a tu. Sembla que tothom va amb pressa i la inèrcia de la gent t'empeny a caminar més ràpid. Però en un moment donat et plantes, respires fondo, et poses els auriculars i decideixes tornar cap a casa al teu ritme, mirant els aparadors i esperant que el semàfor del vianant es posi verd tot i que no vinguin cotxes.

Arribes al barri i un grup de turistes et fa caminar encara més a poc a poc, però decideixes que no passa res per arribar 30 segons més tard a casa.

Entres al pis, et poses uns pantalons de xandall i la samarreta d'una mitja marató del 2012 i obres la finestra per observar el tràfec del carrer des de la seguretat de les altures. Tanques les finestres. Silenci absolut. El treball sembla un record llunyà, ara comença el dia de veritat.