A vegades he sentit dir que Barcelona viu d'esquena al mar. Enveja, potser? Tres coses us dic al respecte:

Primer, per viure d'esquena al mar cal tenir mar. No es pot viure d'esquena al mar a Lleida o a Guadalajara, igual que Barcelona no pot viure d'esquena a la Serralada Cantàbrica.

Segon, és habitual que les ciutats grans amb mar es desenvolupin cap a l'interior i cedeixin la primera línia de mar a l'activitat industrial com el transport o el turisme, com és el nostre cas.

I finalment, en aquest pis del Poblenou podràs viure com vulguis: d'esquena o de cara al mar. El primer serà més complicat, encara que t'esforcis per evitar-ho, la brisa mediterrània t’arribarà a casa. Més fàcil serà que incorporis la platja en la teva rutina diària i visquis d'esquena als envejosos.