Molt a prop d'aquest pis, està el Conservatori Municipal de Música de Barcelona, ​​on de petita anava per a l'examen anual de piano. Dit així sembla innocent, però no us podeu imaginar què representava per a una nena de Berga la concatenació de la matinada, ben d'hora ben d'hora, els nervis, el viatge en autocar amb les mans engarrotades, i al final, un tribunal arrugat decidint, en tot just 15', el resultat del treball de tot un any. Un tràngol molt Flashdance.

Mentre m'asseia al piano disposada a lluir-me amb l'estudi de Czerny, aquest pis ja hi era. I tant de bo jo hagués pogut estalviar-me la matinada i el viatge angoixant en autocar, per poder jugar-m’ho tot a una carta amb només creuar el carrer.