En un capítol de "La ciudad de los prodigios", Eduardo Mendoza diu que no hi ha poble més gregari que el català. Jo ho estendria a la majoria de països de la conca mediterrània, però en tant que formem part d'aquesta regió del planeta unida (o separada) pel Mediterrani, accepto que als catalans ens agrada força això de viure amuntegats. Per aquest motiu el centre de moltes ciutats, que normalment correspon al nucli urbà originari, estan composats per trames de carrers irregulars i edificis tan alts, com la tècnica constructiva del moment ho permetia. El barri Gòtic de Barcelona, i el districte de Ciutat Vella en general, és un bon exemple d'aquest urbanisme de carrers estrets i passatges encara més estrets, que probablement tingui el seu origen en les ganes de viure associats, perquè els barcelonins, com a bons mediterranis, som gent d'esperit gregari. I no passa res!