Estava assegut a les escales, al costat de la porta entreoberta, escoltant la conversa d'un agent d'una altra agència que parlava de la seva cartera de clients estrangers i de com aquests no miren tant el preu dels habitatges com fem els d'aquí, més reflexius i cagadubtes a l'hora de comprar un pis.

Va sortir per la porta tot mudat i el vaig saludar complagut, assegut i en bermudes. Vaig entrar a la meva visita de captació on em van explicar que en l'habitatge abans vivien tres estudiants balears -una d'elles model- que portaven de cap als veïns i que tenien cap per avall aquesta tranquil·la comunitat.

Vaig marxar pensant en la importància de viure en harmonia, en una comunitat ben avinguda, en un barri que s'assembla més a un poble, on pots gaudir de bars i terrasses, cinemes i teatres; on la fornera et saluda pel teu nom amb la teva barra de pa acabada de fer ... I on el teu veí es preocupa que tu visquis protegit de l'enrenou de la ciutat.