En el segon acte de La Traviata, el personatge de Giorgio Germont (el sogre de Violeta, la traviata) es retroba amb el seu estimat fill Alfredo, i entonant la seva ària més cèlebre li recorda amb orgull les bondats de Provença, del seu sol i del seu mar ... Coses, que per altra banda, no falten al carrer Provença de Barcelona. Tenim el mateix sol mediterrani que banyava la infància d'Alfredo entrant per la nostra finestra, i el mateix mar uns quants carrers més avall.

Tampoc falta l'orgull dels pares que han gaudit veient créixer els seus fills en aquest pis, competint en orgull maternal amb la nostra superagent Sònia. Ni faltarà l'orgull que sentiran els futurs inquilins quan facin d'aquesta la seva nova llar i ensenyin fotos del resultat als seus orgullosos pares i amics. Verdi estaria orgullós.