La visió d’un grup d’ Escoltes Catalans (follets, llops, raiers...) el va transportar al moment del seu descobriment al carrer Mare de Deu del Pilar, una tarda-nit d’octubre, encara present la funesta memòria de prohomes de l’alta burgesia barcelonina i altres escàndols de consistoris esgotats, tot plegat tombant la cantonada i en les proximitats del Palau de la Música Catalana.

Aleshores els records s’amunteguen segons una barreja de sentiments dolços i emocions que es manifesten dins les coordenades d’una llar sagrada en un primer pis: Patis interiors endreçats i silenciosos com claustres de monestirs contemporanis i cosmopolites, Josep i Maria asseguts al terra atenent amb paciència les iridescències rinxolades d’un infant deliciós, boletes d’homeopatia, peixos vermells dins una banyera on hi toca el sol, fantasies beduïnes sobrevolant hores de somni dels tres anys.

Va pensar que durant la seva vida s’havia creuat tantes vegades amb la bellesa...