Hi va haver un temps en què les cuines s'amagaven. Als restaurants s'hi anava a fer el que tocava: a menjar el que et posaven al plat sense donar-li més importància al procés d'elaboració. A les cases, igual. Es rebia els comensals a la sala o al menjador, i que un convidat entrés a la cuina podia resultar una mica intrusiu.

Ara els restaurants ho preparen tot davant del públic. I si no tenen la cuina gaire accessible, posen unes càmeres a l’estil Gran Hermano i planten el televisor a la sala -sí, això existeix. I a les cases? Poques reformes recents hi deu haver que ocultin la cuina entre envans. I si l'envà existeix, no passa res: li plantem un vidre i llestos. Aquí no hi ha pudor. A més, en un pis com aquest, qui no voldria presumir de cuina?