"Ni amb tu ni sense tu" és, segurament, un títol de telenovel·la, però és també una bona manera d'explicar aquesta relació ambivalent d'alguns amb la ciutat, ja m'enteneu: lluny, però present; veure-la però no sentir-la; a un cop de moto, però a un món a peu; a la ciutat, però en el camp. És, en qualsevol cas, un habitatge perfecte i nou, on tot el que pot estar automatitzat ho està, i on no et mulles des del garatge a casa i viceversa. A mi, que porto temps vivint a habitatges del dinou, em fa una mica de envejeta i em revela, al meu pesar, que m'estic aburgesant i fent una mica vell.