Ara que es parla molt de murs i fronteres, no és cap secret que a Barcelona tenim la divisió psicològica de la Diagonal per parlar dels d'un i altre costat, dels upper i dels lower (algú ho diu així?). Però els estereotips es retroalimenten, i és la manca de coneixement la que perpetua aquestes distincions.

Proposo des d'aquí una senzillíssim exercici d'unificació subtil. Per als veïns de Barceloneta, de Nou Barris o de Sants: enganxeu el bus un dia i pugeu a fer un cafè i a veure una obra de teatre en un centre cívic de Sarrià. I per als de Sant Gervasi, la Bonanova o Pedralbes: baixeu a veure la pròxima obra del Liceu i aprofiteu a prendre unes canyes pel Raval.

Segurament arribareu a la paradoxal conclusió que hi ha moltes Barcelones, i que Barcelona no hi ha més que una.