En el seu sentit original, la paraula llar tenia a veure amb la foguera que donava calor a la casa. La llar solia estar a la cuina, on es desenvolupava la vida familiar. També en algunes cultures la cuina és considerada l'epicentre energètic de la casa per ser la font de l'aliment, el manteniment de la vida.

En aquest pis passa una cosa semblant: la cuina és el nucli central no només a nivell simbòlic, sinó que les estades emergeixen al seu voltant fent d'aquesta un punt de trobada matutí on ajuntar-se a esmorzar amb la família.

Podríem estar parlant d'una teoria cuinocèntrica, on no només les habitacions es dispersen entorn de l'eix central de l'habitatge, sinó que la seva situació privilegiada fa que fins i tot el sol vagi orbitant al voltant del pis, fent de despertador natural al matí i entrant en el saló perpendicularment al caure la tarda.