Tots hem fantasiejat alguna vegada amb tenir una cabana en un arbre. Potser alguns heu tingut l'oportunitat de construir-ne una. Hi ha en això alguna cosa d'instint primitiu, de sentir-se a resguard dels depredadors.

Ara, els humans som més depredadors que presa, i el més habitual és arrasar amb els arbres que es posen en el camí de la constructora. Per sort, a mitjans del segle passat, a algú se li va ocórrer construir un edifici sobre la roca (gent prudent, segons la paràbola) deixant en peu un pi que hi havia al solar i respectant l'anatomia de l'arbre en la construcció.

Aquell pi va morir deixant als habitants de l'edifici sense la seva ombra, però la seva desaparició va aclarir les vistes impressionants sobre Barcelona per a gaudi dels veïns. Els veïns més grans encara ho recorden i, encara que l’arbre ja no hi sigui present, per a ells sempre serà la Casa del Pi.