El Raval ha estat i continua essent, per a molts que hem vingut de fora, la porta d'entrada a Barcelona. També per a la família propietària d'aquest habitatge, que va trobar aquí una llar per als seus fills en edat universitària (i una excusa per venir a la platja de tant en tant).

Des de llavors, i encara que no hagin passat tants anys, el barri i els seus voltants s'han anat consolidant com l'epicentre de la vida cultural i juvenil de la ciutat (MACBA, CCCB, Filmoteca, el futur mercat de Sant Antoni, el recentment reformat Paral·lel), però sense perdre l'aire canalla i una mica friki d'abans.

Passats els anys els fills van acabar els estudis, van formar les seves respectives famílies, i ara cedeixen el testimoni de l'habitatge a altres persones que potser arribin de fora per iniciar una nova vida a Barcelona. Una cosa queda clara sentint-los parlar del barri: pots sortir del Raval, però el Raval mai surt de tu.