Passejo per aquest pis regat per la llum i quan arribo a la cuina, els ulls se me’n van als dos pots d’olives arbequines que llueixen verdor sobre el marbre. Són d’Arbeca!

Aquestes olives que em provoquen salivera, són hereves de la promesa llençada pel duc de Medinaceli allà pel segle XVIII, qui portà la varietat de Palestina i va dir que donaria un ral de brilló per cada olivera plantada. I coi si en van plantar!

Ningú podia sospitar llavors que aquesta varietat seria considerada, tres segles més tard, una de les millors del món. Però tu això ja ho saps. I quan et posin una tapeta d’arbequines, les perletes verdes més saboroses, podràs explicar que venen de molt  lluny, de la mà d’un duc i una vella promesa.