Si s’hagués de pensar en un pis equilibrat a Barcelona, seria molt semblant a aquest.

D'una banda, la superfície i la distribució: a més metres, més euros. Per això cal buscar que la relació mida / utilitat sigui òptima. Una sala d'estar que sigui còmoda per estar-s’hi; una zona de menjador per menjar; una cuina pràctica per cuinar; dues habitacions –dobles, això sí– còmodes per dormir i amb espai d'emmagatzematge; i un bany ben aprofitat per fer les coses que es fan al bany amb comoditat però sense metres perduts.

I d'altra banda, la zona: ni massa cèntric, ni massa perifèric. Si pot ser en un barri que tingui vidilla però que no t’atabali quant poses un peu al carrer.

Així de senzill, però així d'excepcional: si aquest pis no existís, s'hauria d'inventar.