Pied-à-terre és un gal·licisme emprat per denominar un habitatge que es fa servir de manera temporal o intermitent. És un tipus d'allotjament molt útil per a qui viatja molt però prefereix tenir un cert arrelament local difícil de sentir si s’està en hotels.

Un pied-à-terre, en un moment donat, pot servir de pis d'estudiant per algun familiar, o es pot llogar fàcilment quan no es necessita. També és possible viure-hi de forma habitual, tot i que llavors deixaria de dir-se pied-à-terre i passaria a ser una llar com cal, independentment de tenir més o menys metres.

El més bonic de l'expressió pied-à-terre és que sigui singular: un peu al terra. ¿I l'altre peu? Podria ser en una altra ciutat, o en un altre país, o al Pirineu. Però, tenint en compte la ubicació d'aquest pis el més lògic és que tinguis un peu al terra i l'altre al mar.