Estem davant d'un pis molt bonic de dues habitacions, molt ampli, ben comunicat ... Sí, sí, tot fantàstic, però anem a l'important: la terrassa rosa.

Cal reconèixer que és una aposta arriscada, però per a gustos, els colors. Hi haurà amants del clàssic que pateixin de la retina al veure-ho, però també hi haurà qui es sorprengui positivament i sàpiga apreciar el caràcter desenfadat d'aquest racó. Jo em decanto per la segona opció. Els blancs i ocres estaven bé quan els murs es cobrien de calç o de tova, però ara tenim massa opcions com per auto-limitarnos en l'experimentació cromàtica de la llar. Podríem generar un extens debat entorn al color d'aquesta terrassa, amb els seus amants i els seus detractors, però la conclusió és previsible: és una terrassa difícil d'oblidar.