Arribes al Gòtic amb certs prejudicis (el soroll, l'aglomeració turística), i en arribar a aquest carrer et sorprèn la seva quietud. "Serà que m'he equivocat de barri?" -et preguntes.

Una de les primeres coses que et criden l'atenció de l'edifici és l'ornamentació de la façana, austera però poc habitual en aquesta zona. A la part inferior veus dos medallons estucats de forma octogonal que et recorden a la planta de les illes de l'Eixample. Alguna vegada t'has plantejat viure-hi, però el que has vist no acabava d'encaixar amb tu (potser no t'agrada el trànsit). En realitat vols un pis com a l'Eixample, amb un pati d'illa tranquil i lluminós, però en un carrer de vianants i cèntrica com les del Gòtic. "No flipis tant" -et diu una veu interior. Fins que entres al pis i et dirigeixes al dormitori principal, treus el cap al balcó, i acabes flipant.