“El temps se'ls va posar molt dolent, i en tot el trajecte fins a Barcelona no va parar de ploure. Acostats marit i muller a la finestreta, miraven la pluja, aquella cortina de menudes línies obliqües que descendien del cel sense acabar de baixar. [...] A Barcelona va estar Jacinta molt distreta amb l'animació i el bullici d'aquella gran rusc d'homes. Van passar estones molt feliços visitant les superbes fàbriques de Batlló i de Sert, i admirant sense parar, de taller en taller, les meravelloses armes que ha discorregut l'home per sotmetre a la Natura”.

Fragment de Fortunata i Jacinta, Benito Pérez Galdós (1887)