La meva dona sempre ha volgut tenir un pis de soltera, i potser perquè li vaig demanar que es casés amb mi abans del que imaginava mai el va arribar a tenir. Tenir el seu espai en perfecte ordre, amb cada cosa al seu millor lloc i de la millor manera com només algunes dones i els homes amb algun tipus de psicopatia saben tenir. A vegades em diu que, encara que tinguem un habitatge nostre, en el futur pensa tenir apart un habitatge seu, a la qual seré convidat (sé fer una truita a la francesa meravellosa) o no (sóc un home sa, porc i desordenat). Ara temo que si aquest habitatge perfecte no troba aviat un inquilí, ella sortirà de casa un matí ben d’hora i el llogarà amb nom fals. I jo aniré allà dia rere dia per trucar a la porta i poder compartir una tarda amb ella... La meva Gala en el seu micro-Púbol, la meva Marie Antoinette del barri popular.