Un recurs habitual al cinema consisteix a tractar les cases com un personatge més de la pel·lícula. Quan la major part de l'acció es desenvolupa en un determinat habitatge, és important entendre bé el seu paper dins la trama, o com ha pogut influir en el desenvolupament psicològic dels personatges que l'habiten.

El millor de les cases on vivim és que, sent nosaltres els guionistes de la història, podem donar-li a casa nostra el protagonisme que ens vingui de gust. Hi haurà qui prefereixi donar-li un paper secundari: vinc, dormo aquí, cuino de tant en tant, i els diumenges passem més temps junts sempre que no hi hagi un pla millor fora de casa. Però també hi ha qui acaba donant-li al seu pis el paper protagonista, adaptant la seva vida al voltant d’aquest personatge-llar i vivint-hi un intens amor de pel·lícula.