Alguna vegada t’han dit allò de “la teva cara m’és familiar”? Doncs a mi sí, moltíssimes vegades. Serà que hi ha persones que com jo tenen fisonomies comuns.

Va ser entrar en aquest loft i sentir per primera vegada aquesta catarsi mimètica que acostumen a comentar-me sobre la meva cara. I no és que el propietari i jo ens assemblem físicament massa... Però sí que compartim un univers de referència pràcticament idèntic.

Em reben un siamès rodanxó i una gateta del carrer al arribar. Escolto els Artic Monkeys en vinil i rememoro aquell concert apoteòsic a Badalona al qual hem assistit els dos. Descobreixo el santuari del seriefil a l’altell i com no podia ser d’altra manera, la pantalla de l’ordinador reprodueix l’últim capítol de Game of Thrones. Vitrines de merchandising. Tarantino i Nolan. Sneakers i palets. Tot em recorda a casa, però no és la meva, sinó la d’ell.