Sempre he sentit una fília estranya cap als passatges d'habitatges. Endinsar-s’hi suposa trencar la barrera del que és públic d'una manera subtil i permet conèixer els secrets de la ciutat sense arribar a ser acusat de violació de domicili.

Quan era adolescent ho feia sense cap rubor, i si m’enxampava algun veí li somreia amb cara de jove despistat. Ara reconec que em tallo més, segueixo sentint la mateixa curiositat però he perdut aquell aire d'innocència, i ara els porters de les finques em miren estrany.

Segur que m'entens: Imagina que vas per un carrer del sorollós barri del Raval i passes per sota d'un misteriós cartell amb un gira-sol, i al seu costat trobes una porta que et permet fer un salt espai-temporal a un pati tranquil en un poble de Terol de fa quaranta anys. Qui s’en pot resistir?