La meva dona sempre va voler tenir un pis de soltera, i potser perquè li vaig demanar que es casés amb mi abans del que imaginava, mai ho va arribar a tenir. Tenir el seu espai en perfecte ordre, amb les coses —cada cosa al seu millor lloc i de la millor manera— com només algunes dones i els homes amb algun tipus de psicopatia saben tenir.

A vegades em diu que, encara que tinguem un habitatge nostre, en el futur ella pensa tenir —a banda— un habitatge seu, al qual seré convidat (sé fer una truita a la francesa meravellosa) o no (sóc un home sa, porc i desordenat). Ara tinc por que si aquest habitatge perfecte no troba aviat un inquilí, ella sortirà de casa un matí d'hora i el llogarà amb nom fals.

I jo aniré allà dia rere dia per trucar a la porta i poder compartir una tarda amb ella ... La meva Gala en el seu micro-Púbol, la meva Marie Antoinette del barri popular.