Només és un tros, però és suficient. Et lleves pel matí, aixeques la persiana, i Montjuïc segueix en peu. Les muntanyes urbanes –si és que se'ls pot dir així– donen a les ciutats un toc de solidesa característic. És com si la naturalesa parlés a la ciutat, dient-li: "Per més edificis i monuments que tinguis, difícilment podràs arribar a una presència tan imponent com la meva".

A la gent de Barcelona, la visió de Montjuïc ens recorda que no estem tan lluny de la natura (també ens recorda on és el sud, la qual cosa és molt convenient a l'hora de buscar un pis amb llum). I en els dies d'estrès, un petit passeig pels seus miradors t'ajuda a prendre distància per assumir els problemes més petits i manejables, recordant-te a sort que tens de viure en una ciutat com Barcelona.