La paraula casa se ​​sol utilitzar com a sinònim d'habitatge. Si els teus pares viuen en un pis, diràs «Diumenge dino a casa dels pares». I encara que visquis en un estudi de 25m2, després d'una jornada de feina diràs «Quines ganes tinc d'arribar a casa!». El llenguatge és flexible, la teva casa és casa teva i pots dir-li com vulguis.
 
Però una casa-casa és diferent. Si demanes a un nen que dibuixi una casa, segur que farà: un edifici de dues plantes amb golfes, envoltada d'un jardí molt verd i un cel blau amb un parell de núvols. Segurament en la teva infantesa has dibuixat alguna cosa així. Això és una casa-casa i les bones notíciessón que existeixen, i que aquí en tens la prova.