Quan tenia 7 anys, recordo aquelles tardes dels divendres en què, bocata de nocilla en mà i com un clau a les 7 en punt, m'asseia davant de la tele per viatjar a Sacramento i viure el somni americà durant 60 minuts. Con ocho basta va ser la meva primera addicció. El meu petit món viatjava, s’ estiraaaaava i quedava una mica deformat ja per sempre en arribar al The End. Ai la poderosa addicció a la ficció ... Però això és un altre tema.

En Tom i els seus vuit fills vivien en una casa tan preciosa com aquesta de Can Cortés, amb porxo, jardí, guest house, rooftop i tota la pesca. I una cuina enorme on tots esmorzaven els Froot Loops de coloraines (res a veure amb les meves tristones galetes maria), vestien en xandall i bambes tot el dia (i jo d'uniforme i jerseis de llana picona!) i s’estimaven tota l'estona. I love you per aquí, I am sorry per allà. Abraçades i petons i més petons i més abraçades ... Qué bonic senyors!

Aquesta casa en ple Parc Natural de Collserola també és un somni, però no té res d'americà. És d'aquí, real, i pot ser teu.