Pel cel passen els núvols que volen cap al mar. Semblen mocadors blancs que saluden al nostre amor.

On estaria el bo de Modugno mentre escrivia els versos de Dio, come ti amo? En un parc de Roma? En una platja de Nàpols? O estaria, potser, en aquest àtic a Barcelona? Probablement, assegut en una gandula a aquesta terrassa, spritz en mà, comprovant que Il mondo no ha parat de girar ni un moment. Allà mateix escriuria sobre la distància (La lontananza), que és com el vent que apaga focs petits però encén els grans (potser algun ensurt a Collserola encoratjat pel Sole malato de l'estiu. I aquell mateix vent (o les bombolles del spritz) seria el que l’enlairaria al cel amb la cara i les mans pintades de blau.

Volare oh, oh
Cantare oh, oh
Nel blu dipinto di blu
Felice di stare lassù