Veus passar les guiris marcades a foc pel sol de maig i altres turistes (il·lustrats) visitant el Palau Moxó, estudiants en pantalons curts, una cambrera argentina del Bliss, el vehicle dels serveis municipals de neteja (verd llima sobre blanc) i al seu operari amb tatuatges taleguers (verd-blaus sobre pell morena) ... Impossible avorrir-se al Gòtic. Ni tan sols els coloms, que voletegen en espirals erràtiques sobre el raig d'aigua que rega la plaça. La llum rebota en el paviment brillant i fa ascendir una olor a pols mullat, a colònies d'estiu a la ciutat, a mercat medieval, a vegades de pipí.

I en arribar a casa, surts al balcó i no pots evitar estirar la mà per tocar les parets de la bonica Basílica dels Sants Màrtirs i Just Pastor. Tan a tir de pedra ... Gairebé, gairebé ho aconsegueixes i ingenu creus que algun dia podràs, però no. Els braços no creixen passats els 20 i les basíliques no es mouen. No importa, per a tu ja és tot un ritual, i demà serà un altre dia de passejos pel Gòtic, barri on és impossible avorrir-se.